CUINA CATALANA
Botifarra esparracada
La botifarra esparracada és un plat essencial de la tardor a Catalunya, que combina la salsitxa més emblemàtica de la regió amb bolets silvestres. En aquesta recepta utilitzo rovellons, que hi aporten un sabor rústic i boscatà, capturant a la perfecció l’essència de la tardor catalana.
45 minuts per Anthony Hadley
45 minuts
per Anthony Hadley
M’encanta la tardor—és una de les meves èpoques preferides de l’any, només superada per la primavera. Malauradament, la tardor sembla fer-se cada cop més curta aquí al Mediterrani. No obstant això, quan l’estiu comença a esvair-se, no puc evitar sentir una gran il·lusió perquè marca l’inici de quelcom que em fa molt feliç: la temporada de bolets a Catalunya. Coneguda localment com la temporada de “caçar bolets”, sol tenir lloc entre octubre i novembre, tot i que la seva durada pot variar en funció dels canvis de temperatura i les pluges.
La botifarra esparracada és un plat perfecte per a la tardor, combinant un dels aliments càrnics més emblemàtics de Catalunya amb els tresors vegetals de la temporada, com ara els bolets silvestres. A la meva recepta, faig servir un dels bolets més apreciats del país, els rovellons, per crear un plat rústic que exemplifica tot allò que es pot desitjar del menjar d’aquesta època.
Rovellons acabats de caçar
Què és la botifarra?
La botifarra és una salsitxa tradicional que ocupa un lloc d’honor a la cuina catalana. Rica i saborosa, es prepara amb carn de porc de gran qualitat, sal i una barreja d’espècies, sovint amb ingredients addicionals com all o herbes per potenciar-ne el sabor. Hi ha diverses variacions regionals i estacionals, cadascuna amb el seu toc distintiu. Per exemple, la botifarra d’ou incorpora ou, cosa que li dona un to groguenc característic, mentre que la botifarra negra o el botifarró es fa amb sang de porc, semblant a la morcilla d’altres parts d’Espanya o al black pudding del Regne Unit.
La botifarra clàssica té un perfil de sabor similar a una salsitxa italiana no picant o a una bratwurst. Normalment se serveix amb seques en una combinació simple però icònica que és molt estimada arreu de Catalunya. També és una de les estrelles dels àpats fets a la brasa, formant part de les graellades de carn, o de les calçotades tradicionals, on el seu gust fumat i saborós combina a la perfecció amb els calçots torrats i la seva salsa.
Botifarra a la graella
La meva recepta de botifarra esparracada
La principal variació d’aquesta recepta depèn dels bolets que utilitzeu. Quan són de temporada, prefereixo els rovellons, però el punt fort d’aquest plat és la seva simplicitat i versatilitat. Podeu fer-lo amb ceps, rossinyols, múrgoles o fins i tot amb xampinyons, segons el que tingueu a mà.
Algunes versions no hi posen ceba, però per a mi és indispensable. No només hi aporta una profunditat deliciosa i una dolçor subtil, sinó que també és un element clau en el sofregit de quasi totes les receptes tradicionals catalanes, com ara el fricandó, on també acompanya perfectament la carn i els bolets.
Pel que fa a la botifarra, no m’acaba de convèncer la idea de fer-ne mandonguilles. Prefereixo mantenir-la estripada en trossos irregulars. Aquesta tècnica no només resulta més atractiva visualment, sinó que també fa honor al nom del plat, ja que “esparracar” vol dir ‘fer estrips’ o ‘esquinçar’.
Acabo el plat amb una picada senzilla d’all i julivert, que esquitxo pel damunt just abans de servir.
Finalment—i això potser us sorprendrà—hi afegeixo una culleradeta de salsa de soja, inspirada en la recepta del xef Ferran Adrià. Aquest toc inesperat reforça la profunditat del sabor amb un punt d’umami que eleva el plat. Una petita addició amb un gran resultat.
Botifarra esparracada amb rovellons a la llauna
Preparats per llençar-vos-hi vosaltres mateixos? Continueu llegint per veure la llista completa d’ingredients i les instruccions pas a pas.
Sobre mi
I’m Anthony, the Hungry Yankee!
Soc un noi d’un poble petit de Califòrnia que es va instal·lar a la gran ciutat de Barcelona l’any 2006. Acompanya’ns a mi i a la meva petita companya peludeta, la Mimosa, mentre preparo àpats casolans tant de la meva terra natal, els EUA, com de la meva terra adoptiva, Catalunya.
Bon profit! 🥘🍷
Segueix-me
Convida’m a una copa de sangria!
Fes clic a continuació si voldries ajudar a mantenir aquest projecte en marxa. Moltes gràcies! 🤗
Veure més categories
Ingredients per fer botifarra esparracada
For 2 people
— 1 ceba dolça o de Figueres, de mida mitjana
— 250 g de botifarra
— 400 g de bolets
— 60 ml (4 cullerades) d’oli d’oliva verge extra
— 1 culleradeta de salsa de soja baixa en sodi o fosca
— 1 branqueta de farigola fresca
— 250 ml (1 tassa) de vi blanc sec
— 1 cullerada de julivert picat (opcional, per decorar)
— Sal i pebre blanc al gust
Com fer la botifarra esparracada pas a pas
Mise en place. Talleu la ceba a daus petits o a rodanxes fines (per a aquesta recepta, tallar-la a daus funciona millor per obtenir una textura més suau). Piqueu finament l’all i el julivert, i talleu els bolets a trossos de mida mossegada. Traieu la botifarra del budell i esparraqueu-la en trossos petits i iguals.
Picada d’all i julivert. Col·loqueu la meitat de l’all picat en un morter o en un processador d’aliments amb una mica de sal. Tritureu-lo fins que es formi una pasta. Afegiu-hi el julivert i continueu picant fins que quedi ben barrejat. Incorporeu-hi 2 cullerades d’oli d’oliva, just per cobrir lleugerament la pasta, i reserveu.
Coeu la botifarra i els bolets. Escalfeu una paella gran a foc mitjà i afegiu-hi la botifarra esparracada. Coeu-la fins que quedi daurada i caramel·litzada, uns 5–7 minuts. Traieu-la de la paella i reserveu-la. A la mateixa paella, afegiu-hi 1 cullerada d’oli d’oliva i coeu els bolets, remenant de tant en tant, fins que se n’evapori l’aigua i agafin un color daurat, uns 7–10 minuts. Retireu els bolets i reserveu-los.
Coeu la ceba. A la mateixa paella, afegiu-hi 30 ml d’oli d’oliva i incorporeu-hi la ceba tallada a daus ben petits. Grateu els trossets caramel·litzats que hagin quedat de la cocció de la botifarra i els bolets amb una espàtula per integrar-n’hi el sabor. Salpebreu la ceba, i aboqueu-hi 60 ml de vi blanc per aixecar els sucres de la paella. Coeu la ceba fins que estigui tova i translúcida, uns 5 minuts. Afegiu-hi l’all restant, la salsa de soja i la farigola, i remeneu fins que comenci a desprendre aroma.
5.
Munteu el plat. Torneu a abocar els bolets i la botifarra a la paella, juntament amb els 190 ml restants de vi blanc. Deixeu que faci xup-xup a foc mitjà-baix durant uns 5 minuts, o fins que l’alcohol s’evapori i els sabors s’hagin integrat completament.
6.
Serviu. Per acabar, escampeu-hi la picada d’all i julivert al damunt i serviu immediatament.
Bon profit!
Convida’m a una copa de sangria!
Pots col·laborar amb aquest projecte fent clic al botó de sota. Thanks a bunch!🤗
Altres receptes que et poden agradar…
Crab cakes
CUINA AMERICANAEls pastissets de cranc són unes hamburgueses de marisc plenes de sabor, elaborades amb carn de cranc tendra, pa ratllat i condiments. Fregits o fets al forn, sempre surten daurats i cruixents. Sovint se serveixen amb salsa tàrtara o una rodanxa de...
Musclos als cítrics
CUINA CATALANAEls musclos en salsa de cítrics i romaní ajunten la salar del mar amb els sabors brillants i assolellats de la Mediterrània. Aquest plat senzill però elegant destaca l'amor de Catalunya pel marisc fresc i les herbes silvestres aromàtiques, creant un...
Clam chowder
CUINA AMERICANAUn clàssic de Nova Anglaterra, aquesta sopa de cloïsses és abellidora i reconfortant. Combina cloïsses tendres, patates cremoses i un brou saborós impregnat de la salabror del mar. Servida en un bol de pa calent o acompanyada de galetes salades, és el...
Segueix-me
Sobre mi
I’m Anthony, the Hungry Yankee!
Soc un noi d’un poble petit de Califòrnia que es va instal·lar a la gran ciutat de Barcelona l’any 2006. Acompanya’ns a mi i a la meva petita companya peludeta, la Mimosa, mentre preparo àpats casolans tant de la meva terra natal, els EUA, com de la meva terra adoptiva, Catalunya.
Bon profit! 🥘🍷
Llegeix-ne més